ElmondelesparellesEl món de les parelles. La desconexión emocional.

Us presento la Júlia i el Martí una parella que va contactar amb mi perquè tots dos notaven que s’havien distanciat, ja no feien coses junts i la rutina els estava consumint per dins.

La parella explica, que fa mesos que arrosseguem aquesta dinàmica, només parlem per gestionar la logística familiar, qui va a buscar els nens, que sopem i qui companya els nens als partits. La nostra vida és plena d’obligacions la feina, els nens, els horaris…i no tenim temps de res i no volem estar així. Com podem frenar aquesta roda que ens impulsa a anar fent sense mirar que i qui tenim al costat?

La Júlia i jo ens estimem i molt, però ja no ens mirem als ulls, no tenim ganes de relacions sexuals, tinc la sensació que ens hem oblidat de per què estem junts i quin sentit té caminar plegats. El Martí i la Júlia feia 15 anys que sortien plegats, abans havien compartit moltes experiències, moments de parella, de sortir a sopar sols, d’anar a ballar, al cinema, a la muntanya… Parlant amb ells tenien un munt de coses que volien fer plegats.  Tenien la sort que encara somiaven i pensàvem amb organitzar viatges i sortides plegats.

Què els estava bloquejant? Perquè no passaven a l’acció?

D’ençà que van tenir l’Arnau el seu primer fil es van bolcar amb la criança es van tancar molt amb ells mateixos i els fills, tots dos proposaven de fer coses però inconscient-ment es boicotejaven els plans, fins al moment que tots dos van deixar de proposar res perquè sabien que l’altre no voldria fer. Dia a dia vam anar reduint la nostra vida als nens i després va venir la Mònica i ja vam abandonar la nostra relació de parella.

Perquè a moltes parelles els succeeix que abandonen la relació de parella quan són pares?

Vaig iniciar el treball amb tots dos, amb poques sessions vam comprovar tots tres que efectivament la parella s’havia distanciat però tenia ganes i el desig de retrobar-se, s’entenien, compartien moltes coses i estàvem tots dos molt motivats per lluitar per la seva relació.

Vam dedicar temps a recordar com es van conèixer, tornar als orígens permet connectar amb el present i projectar el futur. A reescriure la seva història els va ajudar a recordar, a tornar a sentir i connectar amb un mateix.

Mirar-se de nou als ulls els va costar, però van ser valents tenien molt a perdre si no ho feien, després de mirar-se es van fondre amb una abraçada i un petó. Adonar-se del que sentien, pensaven i feien els va fer reaccionar i invertit moltes energies cap a ells mateixos i cap a la parella.

Aquells mesos recuperar la parella va ser una prioritat, tenien temps per ells i temps de parella. S’estimaven i volien continuar caminants plegats, es van esforçar per intentar construir una relació que els omplís, els aporti i els fes créixer plegats.

Què us ha ajudat els hi vaig demanar en la darrera visita? Tots dos van respondre el mateix ser conscients que si no fèiem res per nosaltres, la nostra relació de parella es trencava.

Ara tornen a caminar junts de la mà, l’un al costat de l’altre, tenim clar que volen, cap on caminen i que volen aconseguir plegats i individualment.

L’inici d’un any sempre és moment on ens sentim més valents per fer front a les pors i als reptes més grans com busca solucions a relacions que ja no funcionen. Si et trobes amb aquestes i vols fer alguna cosa per canviar el que no t’agrada et podem ajudar, escriu-nos!

Gràcies per llegir-nos!  I recordeu…
L’amor es rega cada dia. Una abraçada!

Carlota Iglesias