L’amor familiar. Com ens hem d’estimar?

La família és un sistema o conjunt de persones unides per un vincle i per una relació que cada dia es va construint. Cada família és un món i en trobem amb totes estructures: pare, mare i fill, mare i fill, pares i fills… però l’estructura no és tan important com les funcions que cada un dels seus membres realitza. De funcions en tenim moltes però totes se’n marquen dins de l’amor relacional, perquè és des de l’amor des d’on les exercim, però no oblidem que de l’amor a l’odi hi ha un pas.

Quant parlem d’amor relacional, parlem de com ens vinculem, relacionem i estimem. Amor que compatim amb nosaltres mateixos, amb la nostra parella i els nostres fills. Sembla fàcil però de vegades no ho és tant. Les funcions de l’amor relacional les podem agrupar amb 4 grans elements: els elements cognitius de l’amor, els pragmàtics, els emocionals i els comunicacionals.

Els elements cognitius de l’amor el formen la part més mental on trobem en primer lloc la validació és a dir l’acceptació de les capacitats i habilitats de l’altre o de les coses que fa i en segon lloc el reconeixement és a dir l’existència de l’altra persona i de les seves necessitats.

Els elements pragmàtics de l’amor estan formats per les accions de socialització, de protecció i de normativitat que fem per garantir una adaptació i integració en societat o comunitat.

Els elements emocionals de l’amor són l’afecte i la tendresa que ens permeten desenvolupar el vincle afectiu, el sentiment de pertinença, la gestió de les emocions i la contenció cap a les persones que estimem.

I finalment els elements comunicacionals de l’amor és a dir com establim la comunicació i les puntuacions en el diàleg. Perquè no ens comuniquem amb tothom de la mateixa manera ni diem les coses de la mateixa manera, ni amb el mateix to, sentit, context …. Per tal viure una millor comunicació cal que sigui sana, assertiva i respectuosa però també ho ha de ser l’escolta.

Com ens relacionem amb nosaltres i els altres ens determina i ens condiciona per tant, ja que ho hem de fer millor fer-ho des de l’amor.

Gràcies per llegir-nos, Carlota Iglesias