Temps per tu i Temps per la parella

Us vull presentar la família Vinyoles que es presenta a la meva consulta amb la demanda “Carlota ajuda’ns ens han recomanat venir perquè ets especialista amb ajudar a parelles amb problemes, nosaltres en tenim un problema i ens estem a punt separar tot i que ens estimem però no podem viure més juntes. El dia a dia se’ns menja les ganes de tot, fins i tot les ganes d’estar juntes i ens genera moltes discussions”.

Comencem la teràpia i coneixem com s’organitza la família i la parella, els rols, les relacions, qui fa que, quin rol té cadascú… Fins que pregunto a la parella quanta estona es dediquen a si mateixes? La cara que fan fer em va quedar marcada no van respondre i vaig tornar a fer la pregunta, quant temps us dediqueu a vosaltres mateixes? No van respondre però van mirar-se l’una a l’altre. A la segona vegada de formular la pregunta van dir molt poc, ve gens. Amb la cara però vaig veure que no els va sonar tant estrany però ho havien anat deixant per un altre moment per atendre les obligacions, la feina, els nens, casa, la família….

S’havien oblidat d’elles i això els feia estar desconnectades de tot, d’elles en primer lloc i per consegüent de la parella, dels nens, de la família de la casa, dels amics… de tot el que les omplia i donava sentit a la vida. Quan no estem connectats amb nosaltres mateixos perdem el sentit de viure.

Estava clar que la parella necessitava una brúixola per trobar-se a si mateixes i començar a connectar-se de nou. De vegades amb un sopar n’hi ha prou de vegades necessitem venir a teràpia… busca activitats que generin aquesta connexió emocional amb la parella, moments per estar amb tu mateixa i la parella.

Seguim parlant de la parella i els hi vaig demanar quanta estona passàvem amb la parella?  No van poder-ne concretar res, una deia un cop al mes, altre alguns vespres… El temps que passaven era poc i de poca qualitat emocional i això en el fons els generava una gran tristesa que s’amagava sota les discussions, abatiment i les faltes de respecte. Vam treballar perquè se sentien tristes i una vegada vam poder reconèixer l’emoció van poder començar a generar certs canvis amb la relació que va provocar més ganes de veure’s i estar juntes, la rutina els estava allunyant cada vegada més i elles no s’adonaven.

Aquest estiu dedica temps a planificar i organitzar el temps de vacances tots necessitem temps per estar amb els altres els fills, la família i la parella però també amb nosaltres mateixes.  

Article publicat a la Revista el Reclam